DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI

És un poble del Pla, però per la qualitat  de turons, per la presència de “capamuntes i capavalles “ en l’expressió popular de Mallorca, no ho sembla gaire. Té trets de poble de muntanya, però està immers dins del Pla. Els puigs que es troben dins del terme són el de Sant Nofre, el de Ses Algorfes i Es Castellots, aquest darrer prop de la possessió de Solanda, lloc on la tradició conta que un pastor hi trobà la imatge de la Mare de Déu que ara està a Consolació.

Aquesta contarella, que el fervor del poble féu popular, és comuna, amb algunes variants, a la resta d’imatges marianes de Mallorca.
Dalt dels 150 metres on s’escalonen carrers i cases, es divisen les formes i els colors propis de Sant Joan: els del camp, amb sementers de cereals, arbres fruiters i qualque tros d’horta.

Els productes més representatius de  l’activitat principal d’aquesta vila agrícola, (es diu que és el poble de Mallorca més dedicat a l’agricultura), són el blat, de fama i qualitat reconegudes, i els alls. Entre els santjoaners hi ha hagut sempre un afany de renovació per millorar el rendiment de les terres i, a principi d’aquest segle, l’amo de la possessió d’Es Calderers  fou l’impulsor de la introducció de noves tècniques de conreu aleshores revolucionàries pel que es feia tradicionalment a Mallorca. Al costat de l’agricultura, la ramaderia també hi és present i els productes que se’n deriven, sobretot els embotits de porc, són elaborats a la manera tradicional. Últimament s’està avançant per recuperar i potenciar la raça del porc negre, característic de Mallorca.

Les festes són un capítol especial a Sant Joan. Hi ha tres festes de gran tradició, exclusives d’aquest poble, on la gent és amant  de la gresca. El dia de Sant Joan és la festivitat que marca l’inici de l’estiu, és el Sol que Balla, que consisteix a anar a Consolació a l’hora que despunta el dia i veure com el sol balla en sortir. Té connotacions ancestrals i paganes  i es relaciona directament amb la importància dels elements naturals per al cicle de la vila rural.

Una altre festa és la del Pa i Peix, de caràcter religiós i que recorda el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. I la darrera també té a veure amb el menjar: la festa del Botifarró marca la fi de l’estiu i la venguda del fred, el temps més aprofitat per menjar embotits de porc torrats amb caliu de grans foguerons. L’origen d’aquesta bauxa és de caràcter esportiu i ara arriba a reunir milers de persones.

Sant Joan ha tengut una personalitat destacable en el camp de la cultura popular i de la conservació de les tradicions. És el pare Rafel Ginard, l’home que arreplegà de poble en poble i de boca en boca totes les cançons populars de Mallorca i les publicà, amb totes les versions i variants (unes vint mil cançons) per preservar-les de l’oblit i contribuir així a la perpetuació i l’enriquiment de la llengua catalana.

Aquesta obra monumental és el  Cançoner popular de Mallorca.


Source URL: https://www.ajsantjoan.net/node/1599