LLOCS D'INTERÈS DE SANT JOAN

 

1.ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA

Entre els anys 1927-1939 s’edificà, quasi de nova planta, el temple de traça basilical, segons projecte de Josep d’Olesa i Frates, empresa portada a terme pel rector Mn.Francesc Mas i Galmés. Del temple anterior (1759-1791) el resten el campanar, el mur i les capelles de la part esquerre, i la façana, que quedà integrada en el frontispici actual. La portada, amb una imatge del Baptista predicant és obra de Tomàs Vila, de l’any 1944. El portal lateral (1587), dins un arc ogival, pertany al temple primitiu del s. XV. El campanar (1729), mig embotit, rematat amb balconada i agulla piramidal.

L’interior té tres naus; sobre les laterals i el vestíbul hi ha una galeria amb balustrada que volta la nau central; els sostres de naus i galeria són d’enteixinat de Joan Ginart; entre les pilastres de la galeria hi ha estàtues dels apòstols, de J. Ginart, F.Sitjar, T.Vila i J.Horrach, L’absis és quadrangular amb volta de canó enteixinada, per B.Amorós; el mur central és cobert per pintures (1939-1948) de Pere Barceló, amb el naixement, predicació, martiri i glorificació de Sant Joan Baptista.

A la dreta del presbiteri, una esvelta imatge del Precursor (1752), de Pere J. Obrador, restaurada l’any 1919 per G.Galmés; a l’esquerra, la trona, de pedra de Binissalem. És notable el retaule del Nom de Jesús (1670), amb un set plafons en baix relleu, possiblement de Pere J.Pinya; el sagrari és l’expositor del retaule de l’església vella, adaptat i restaurat per Miquel Sacanell. Sobre el portal lateral hi ha l’orgue (1873-1901) de mestre Julià Munar, restaurat per Pere Reinés el 1986.

A la sagristia, un quadre de Fra.Lluís Jaume i Vallespir, santjoaner, sagetat a San Diego de Califòrnia el 1775; vora el campanar hi ha un monòlit dedicat a la seva memòria, i una estàtua (1922) de Tomás Vila, sobre la façana del Centre Catòlic. A la galeria de l’església hi ha un museu parroquial.

2. CREUS DE TERME

Creu d’en Revull.: Situada a la sortida del poble, a la bifurcació de la carretera de Petra i el Camí de Son Baró. Realitzada per Joan Ginard l’any 1941 en pedra de marès. El fust i el capitell són de secció octogonal i la creu és llatina amb braços rectes. L’any 1991 fou restaurada la zona enjardinada i la creu.
El nom de la creu es deu al malnom de la persona que encarregà la creu, en Guillem Gayà “Revull”.
Creu de ses Roques.: Situada al carrer del Sol, construïda l’any 1913. Com en la majoria de creus, la base, els fust i el capitell són de secció octogonal, i la creu, llatina amb braços rectes. Al peu d’aquesta creu es realitzava antigament la benedicció dels fruits cada dia tres de maig.
Creu de Consolació.: Situada dins la clastra del Santuari del mateix nom, sembla que antigament estava ubicada dins el nucli urbà. Després fou emplaçada al carrer del Sol, a l’entrada del poble, i l’any 1913 fou substituïda per la mencionada anteriorment. Està feta amb pedra de marès i en destaca la base quadrada i el fust cilíndric. La creu és llatina amb els braços rectes.

3. MOLINS DE VENT

Dels 9 molins que es conserven a Sant Joan, 6 es localitzen en el nucli urbà o als seus límits, mentre que els restants: el molí de Son Brondo, el molí de Son Ramon i el molí d’en Calderer es troben dins les possessions de Son Brondo, Son Ramon i Son Juny, respectivament. Dels molins urbans destaquen els que donen nom al barri des Molins i que són el molí d’en Carritxó i el molí d’en Tronca (que conserva la maquinària i les moles), a més dels desapareguts molí d’en Perdut i molí d’en Paxari.
Altres molins desapareguts a Sant Joan són: el Molí d’en Xisquet (Carrer Mestre Mas, 24), el Molí d’en Bubó (Carrer Mirador, 10) i el d’en Puput (final del Carrer Fray Lluís Jaume).
Els quatre molins que ens queden per citar són el Molí d’en Prudenci (Carrer Mirador, 15), que conserva les moles, el d’en Martí Gran (Carrer Amistat, 24) totalment restaurat, el Molí d’en Maneta (al Puig des Ravellar) molt abandonat, i el Molí d’en Revull (Carrer Lluna i Ermità) construït devers l’any 1850 i aterrecat fa 20 anys.
Entre els molins rurals trobam el de Son Brondo, construït el segle XVIII i que encara conserva les moles; el petit molí de Son Ramon, ara abandonat, i el d’en Calderer que també conserva les moles.
De tots aquests molins, quatre són emprats com a habitatge (d’en Carritxó, d’en Tronca, d’en Martí Gran i d’en Calderer; mentre que la resta, o estan abandonats, o s’utilitzen com a colomer o mirador.

4. S’ESCOLA DE NINES

Edifici de façana modernista construït durant la república i emprat per a l’ensenyament femení. Actualment s’hi ubiquen el servei de correus i centre sanitari. Està situat al Carrer Consolació s/n.

5. CENTRE CATÒLIC

Va ésser construït l’any 1922 i costejat pel rector Mn. Francesc Mas i funcionà com a centre social i cultural. Una bona part fou primer teatre i després cine fins que es cremà l’any 1978. A l’altra part, actualment s’hi ubica la rectoria. Popularment és conegut com Es Centro.
La façana és coronada per una imatge de Fra Lluís Jaume, evangelitzador santjoaner que morí màrtir a Califòrnia l’any 1775.

6. ELS POUS PÚBLICS

Sortint de Sant Joan cap a Petra trobarem una sínia restaurada recentment. És el Pou de sa Sínia, i ben al davant, enmig d’un jardinet hi havia abans el Pou Llarg. Aquí s’hi trobaven els darrers rentadors públics del poble.
En el camí de Consolació trobem una altra construcció recent que suplanta el Pou de Son Santos, que també tenia rentadores. I finalment, a la carretera de Vilafranca, es localitza el Pou Nou, que com el seu nom indica és el més modern.

7. ERMITA DE SANT NOFRE

Es tracta de les restes d’una ermita de principi del segle XV que es troben quasi dalt del Puig de Sant Nofre, dins la possessió de Sa Bastida. Es coneixen molt poques dades sobre aquesta ermita; la més antiga parla del nomenament del confessor per la comunitat, que per altra banda no podia passar dels sis membres. Aquest document és de l’any 1416.
Posteriorment sabem que a final del segle passat, la capella va ser restaurada i que eren molts de pagesos que hi anaven a pregar per les pluges.
Actualment es troba en completa ruïna dins la propietat privada.

8. SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE CONSOLACIÓ

Una llarga i ampla escalonada d’empedrat, mostra singular de la cultura popular autòctona, puja a l’esplanada on es troba un gran terrat sobre una cisterna, amb dos rellotges de sol de l’enginyer D. Rafel Soler, inaugurats l’any 1986. A la vora del terrat hi ha Ca’s Donat.
A la clastra, un bell portal rodó, que se suposa del primer oratori edificat en el s. XIII, dóna entrada a l’església, edifici renovat els anys 1755-1780, i novament restaurat entre 1959 i 1966, sota la direcció de l’arquitecte J.Olesea. En aquesta restauració es féu la façana que mira a ponent amb un pòrtic, portal rodó i claraboia amb vidriera policromada. Sobre el mur posterior, a la part de la clastra, hi ha un campanar de paret.
La nau té volta de canó, sostinguda per arcs de mig punt. L’absis quadrangular, amb copinya, s’obre al cambril per un arc central i dos laterals que donen accés a les escales per pujar-hi; el cambril, amb sòtil enteixinat, és il·luminat per una cúpula i sis finestrals; la imatge de la Mare de Déu, de mitjan segle XVI, documentada el 1572 i restaurada l’any 1917, ocupada la fornícula d’un retaulet, arranjat per l’escultor Tomàs Vila amb fragments de retaules antics.
Quatre arcs adossats a les parets laterals formen capelles de poca profunditat, dedicades a Sant Pere- en una magnífica taula procedent del convent de Sant Domingo de Ciutat, Sant Crist, Sant Domingo in Soriano, Sant Onofre, amb imatge i retaule (1910-1912) de M. Arca, Sant Marçal i Sant Llorenç; Mare de Déu del Remei i Sant Tomás d’Aquí. Pel camí del pujol hi ha uns Misteris del Rosari, en ceràmica.
9. VISITA A “ELS CALDERERS”
Finca representativa del Pla de Mallorca, construïda el 1700. Reflecteix tot l’encant senyorial de l’època, i s’hi conserven els salons intactes. La finca s’estén fins als peus de l’Ermita de Bonany. Corrals amb animals autòctons, celler, maquinària i eines antigues dels diferents tallers que hi funcionaven, ens demostren l’activitat desenvolupada en èpoques passades. Hi arribem des de la carretera de Palma - Manacor, Km 37.